De tots es sabut que els reis des de sempre han sigut molt faldiller i Pere el gran no fou una excepció. Ell tenia una dona molt vella i mai no tenia relacions íntimes ella. Un dia, estan en una festa, va veure una dona molt bonica, i aleshores va voler passar aquella nit amb ella. Va anar a parlar amb la dona i li digué el que pensava i ella va acceptar, però li va dir que el que tingueren que fer que fora amb la cara tapada, ja que tenia vergonya. El rei Pere estigué d'acord i a la fi anaren al seua habitació. El que ell no sabia era que mentre ells eren allí, a l'altre costat de la porta es van reunir dotze frares, dotze cavallers, dotze donzelles i molts dotzes més i quan van decidir que l'acte del rei havia acabat entraren tots en l'habitació i li contaren la veritat: el vertader motiu pel qual aquella dona li havia dit al rei que hauria de tapar-se la cara no era perquè tinguera vergonya, sinó perquè havien tramat un complot per fer que el rei s'acostara amb la seua dona i tinguera un fill amb ella. Quan Pere el Gran va saber la veritat s'enfadà moltíssim i es va carregar a tots el que havia allí. Nou mesos després va nàixer un xiquet, fill de Pere i la seua dona. Aleshores va encendre dotze ciris, un per cada apòstol i va decidir que el ciri que durara més sria el nom del seu fill, i al final va ser Jaume.